Laporta, any 1

El millor que pot fer un candidat és complir la promesa principal amb la qual es va presentar davant els seus electors. Joan Laporta es va oferir per “tornar l’alegria al barcelonisme”. Un any després de la seva elecció tenim alegria en el joc i entre els socis i aficionats. Alguns analistes, molts de fet, continuaran atribuint la seva victòria només a la brillant acció de campanya del desplegament de la pancarta gegant a 150 metres del camp del Madrid, demostrant així poca comprensió a l’hora d’entendre de què anaven realment les passades eleccions del club. Al Barça hi ha moltes qüestions que encara cal arreglar, i al llarg d’aquest any hi ha fets que no han sortit del tot bé, però com que això ja s’ocupa d’explicar-ho dia rere dia una nombrosa colla de gent, el meu interès és subratllar allò positiu que fa que hi hagi alegria de nou. El lideratge: institucionalment Catalunya no passa per un moment amb gaires personalitats a les quals transversalment es reconegui una forta ascendència social. Potser són signes dels temps. Laporta, en canvi, té un lideratge fort, desacomplexat, presidencialista que agrada a la gent. Els valors i l’estil: fer que ens tornem a reconèixer quan ens mirem a nosaltres mateixos. Fitxar Xavi, confiar en la Masia i que siguin fidels a la idea de joc. I tornar a cedir el seient quan el president de la Generalitat va al Camp Nou i fer que sonin Els segadors a l’estadi. I ser els primers, juntament amb el Nàpols, de sortir al camp amb una pancarta en contra de la guerra que la realització de la UEFA no es va dignar a mostrar. Ser un dels ponents principals del MWC i dir que la innovació tecnològica es farà seguint uns valors concrets. Amb aquests fonaments la junta de Joan Laporta ha gestionat un any en el club. Evitar la fallida econòmica i recuperar l’estil són dos dels principals objectius aconseguits. Guanys que cal consolidar per avançar cap a l’assolir títols de nou, el 125è aniversari i el nou Camp Nou. Per molts anys!