Articles
Catecisme
Engrunes
Ahir el president Montilla va inaugurar Construmat, la fira més important que es fa a Catalunya, i va dir que els grans reptes del sector de la construcció eren la sostenibilitat, la sinistralitat laboral i els habitatges de protecció oficial. Home, francament, el gran repte del sector de la construcció deu ser seguir sent el gran motor de l’economia catalana com ho ha estat la darrera dècada. Per poc que algú llegeixi alguna cosa o escolti alguna conversa en algun bar, s’adona que els ciutadans tenen una notable preocupació pel sector constructor i que aquesta preocupació té dos vessants prou diferents, fins i tot contradictoris. D’una banda preocupa que hi hagi una crisi del sector que generi atur, faci perdre valor als habitatges i minvi el benestar de la població. D’altra banda preocupa l’alt preu a què han arribat els pisos i la dificultat de comprar o llogar un pis per part dels joves. El problema del preu de l’habitatge és molt complex i difícilment es resoldrà a base de gastar uns quants diners públics per promoure uns quants pisos barats: calen iniciatives més ambicioses que tenen a veure amb la disponibilitat i el preu del sòl i amb els mecanismes de finançament dels ajuntaments. Però tot això és massa difícil. Val més assenyalar bons i dolents. Val més refiar-se del catecisme de les esquerres que proclama que els treballadors són bons i els empresaris dolents, que assegura que el sector públic és bo i el sector privat és dolent.
Demagògia
No només és el discurs d’en Montilla, és també el departament de Treball (desaparegut del mapa) que ha decidit col·locar un gran mural de més de cent metres en forma de morgue a les estacions dels Ferrocarrils i el metro de la plaça d’Espanya. Diuen que la cosa és per conscienciar els assistents a Construmat de la problemàtica dels accidents laborals. Deixant de banda el dubtós gust de la cosa, suposo que quan es reuneixin a Barcelona els fabricants d’automòbils hi posaran una morgue de dos quilòmetres. A Catalunya l’any passat van morir 37 persones en accident de treball a la construcció i el 2005, darrera dada disponible, en van morir 641 d’accident de trànsit. O sigui que per cada mort a la construcció n’hi va haver 17 d’accident de trànsit. No deixa de ser curiós que als que moren en accident de trànsit se’ls consideri culpables i als que moren a l’obra se’ls consideri víctimes. Coses del catecisme.
Demagògia
No només és el discurs d’en Montilla, és també el departament de Treball (desaparegut del mapa) que ha decidit col·locar un gran mural de més de cent metres en forma de morgue a les estacions dels Ferrocarrils i el metro de la plaça d’Espanya. Diuen que la cosa és per conscienciar els assistents a Construmat de la problemàtica dels accidents laborals. Deixant de banda el dubtós gust de la cosa, suposo que quan es reuneixin a Barcelona els fabricants d’automòbils hi posaran una morgue de dos quilòmetres. A Catalunya l’any passat van morir 37 persones en accident de treball a la construcció i el 2005, darrera dada disponible, en van morir 641 d’accident de trànsit. O sigui que per cada mort a la construcció n’hi va haver 17 d’accident de trànsit. No deixa de ser curiós que als que moren en accident de trànsit se’ls consideri culpables i als que moren a l’obra se’ls consideri víctimes. Coses del catecisme.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.