Onze metres quadrats a 82.000 euros

La notícia és sorprenent, però, paradoxalment, pot no sorprendre. En un carrer del Raval de Barcelona, tal com ahir explicava aquest diari, una immobiliària ven pisos d’onze metres quadrats a 82.000 euros. Onze metres quadrats és una superfície indigna perquè hi visqui ni que sigui només una persona. Esclar que també és humanament indigne que en visquin vint en quaranta metres quadrats, com passa igualment a Ciutat Vella o a la Barceloneta. Els preus hi obliguen, és cert, però els preus d’altres productes condueixen també a abusos inadmissibles i l’administració ha d’actuar per evitar-los.

D’entrada, cal denunciar que aquesta oferta és il·legal. Un decret de l’any 2003 del govern estableix com a requisit bàsic en un edifici de segona mà que els immobles, a més de cèdula d’habilitalitat, tinguin una superfície mínima de vint metres quadrats. La llei només contempla una excepció, en les finques anteriors a l’any 83, però en cap cas els metres quadrats poden ser inferiors a quinze. L’excepció s’explica pel contrast del desig d’un present més digne amb un passat molt més precari: a Barcelona hi ha pisos antics amb cèdula d’habitabilitat registrats amb aquesta superfície. No reconèixer-los és, senzillament, condemnar-los a una clandestinitat legalment poc justificable.

No és que la diferència entre onze i quinze metres quadrats impliqui una gran millora en la qualitat de vida, però els límits, ni que siguin precaris, s’han de complir. Com caldrà evitar igualment els casos d’abusos que incorpora la nova llei de l’habitatge, ara en tràmit parlamentari, i que preveu la sobreocupació, l’infrahabitatge i l’assetjament immobiliari. Més que investigar si els propietaris d’una segona residència urbana la posen a lloguer, l’administració ha de vetllar per evitar una sèrie d’abusos que han quedat constatats de nou amb una notícia de venda. Els poders públics tenen l’obligació constitucional de facilitar el dret a l’habitatge de totes les persones. No se n’acaben de sortir. Les economies municipals i la general han viscut durant anys d’un boom –l’immobiliari– que també ha tingut efectes perversos. Això impedeix les solucions miraculoses, però almenys cal evitar les situacions extremes.