Opinió

A la tres

Vehicular i reconduir

“A l’acord pel català li falta un consens que no li cal pel castellà, que els jutges no vulguin refer lleis, lideratge...

La reforma de la llei de política lingüística reque­reix con­sens, més del que van mos­trar els por­ta­veus dels qua­tre grups par­la­men­ta­ris que el van pre­sen­tar a corre-cuita i que ahir ja van haver de con­ge­lar, al Par­la­ment. La llen­gua és l’esque­let de la nació i en cap cas un àmbit més de la gestió autonòmica, com pretén l’Estat i s’empassa el govern. D’entrada és un acord per reconèixer el paper del cas­tellà com a llen­gua d’apre­nen­tatge en l’ense­nya­ment, perquè sense la sentència del TSJC obli­gant Edu­cació a impar­tir el 25% en cas­tellà no s’hau­ria refor­mat la llei. Altra cosa és que se’ns ven­gui com l’enèsim intent legis­la­tiu –tots han estat inútils– de blin­dar el català.

A l’acord li falta con­sens perquè les enti­tats lingüísti­ques rece­len d’obrir la porta al cas­tellà en l’ense­nya­ment i que el català deixi de ser l’única llen­gua vehi­cu­lar. El domini del cas­tellà és tan gran en la vida social sobre la qual no hi ha legis­lació pos­si­ble, que lami­nar la base de la llen­gua en l’edu­cació l’afe­blirà encara més. És evi­dent que cal solu­ci­o­nar la con­tra­dicció que la immersió no s’aplica estric­ta­ment, i que en alguns entorns cal reforçar el cas­tellà, però en molts més, el català. Cal anar amb compte a l’hora d’adme­tre els fets de facto, perquè accep­tar la rea­li­tat vol dir renun­ciar a can­viar-la? Adap­ta­ran els par­tits sig­nants la legis­lació a altres situ­a­ci­ons injus­tes de facto en pobresa, desi­gual­tat, gènere...? A l’acord no li cal con­sens pel 25% de cas­tellà, perquè la justícia esta­tal l’imposa i enti­tats de qüesti­o­na­ble repre­sen­ta­ti­vi­tat en dema­nen l’apli­cació imme­di­ata. Qui garan­teix que no dema­nin el 50% en cas­tellà, ate­nent a la coo­fi­ci­a­li­tat lingüística? La justícia s’ha acos­tu­mat a refer la legis­lació en els àmbits que li interes­sen, però és incapaç de com­plir el que ordena: deli­mita el català al 75% però emet un 7% de sentències en català. A l’acord li cal lide­ratge, tot i que aquest és un pro­blema de país sen­cer... Gonzàlez-Cam­bray està desa­cre­di­tat i només Rigau esdevé pal de paller per la seva indub­ta­ble tra­jectòria en defensa de l’escola en català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia