Que n’aprenguin

És increïble que l’inde­pen­den­tisme no tin­gui encara un diagnòstic del que va pas­sar el 2017. N’hi ha que diuen que va ser una der­rota, i punt. I n’hi ha que ho qua­li­fi­quen d’una victòria que anava ben enca­mi­nada i que s’hau­ria pogut gua­nyar si els líders no hagues­sin fre­nat. És ben curiós que, si el diagnòstic és el d’una der­rota, els qui fan aquest diagnòstic no hagin can­viat de dalt a baix els lide­rat­ges i exhi­bei­xin els matei­xos polítics i por­ta­veus que ens van dur a la der­rota. Cal ser cohe­rent. El Barça ha aca­bat reno­vant-se de dalt a baix un cop assu­mida la fi de l’era Messi i ha posat una nova junta per diri­gir un pro­jecte nou. És el més lògic. També és curiós que, entre els defen­sors de la supo­sada victòria, s’hi tro­bin càrrecs autonòmics que exer­cei­xen tot obeint fil per randa allò que els diuen els tri­bu­nals espa­nyols. Quina gran victòria. No només no hi ha diagnòstic, sinó que tot és una impro­duc­tiva bata­lla pel relat. Si abans CiU i ERC com­pe­tien tot aban­de­rant els uns el seny i els altres la rauxa, ara la matraca segueix però amb els ins­tru­ments can­vi­ats: ERC toca el seny i Junts, la rauxa, dei­xant, això sí, que tot ple­gat sigui només música sense cap rea­lit­zació per mos­trar. Ni els del seny ens poden ense­nyar cap resul­tat de la seva aposta pel diàleg i pel govern sense soroll per anar ampli­ant la base ni els de la nova rauxa sem­blen dis­po­sats a deso­beir quan arriba el moment de fer-ho. Aquest cap de set­mana han pas­sat dues coses interes­sants: Jordi Sànchez, aban­de­rat de la rauxa més etèria i cal­cu­lada de Junts, ha dit que ple­garà. Aquest espai tindrà l’opor­tu­ni­tat de cla­ri­fi­car-se i mos­trar si vol anar de debò cap a la con­fron­tació. I, al Camp Nou, Joan Laporta ha anun­ciat un acord del Barça amb Spo­tify perquè la pla­ta­forma, per fi, sigui en català. El Barça ha assu­mit la der­rota, ha actuat en con­seqüència, i comença a exhi­bir resul­tats nous i astúcies reno­va­des. Que n’apren­guin.