Esvaïment

Fa massa temps que diem que la llen­gua, la nos­tra, està en crisi i que cal fer-hi alguna cosa per rea­ni­mar-la d’aquest esvaïment crònic, i que cal un nou procés de política lingüística adap­tat a les cir­cumstàncies de la llen­gua actu­als, segons apunta en una entre­vista a la dar­rera edició de La República el filòleg Miquel Àngel Pra­di­lla, que és el coor­di­na­dor de l’informe del Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua, aquest pro­jecte “de país” impul­sat pel govern català per fomen­tar l’ús del català. Sí, cal un pacte naci­o­nal i cal que ens bol­quem de manera col·lec­tiva, des de la base social i des de la ins­ti­tu­ci­o­nal, a rever­tir una cai­guda en picat. Pra­di­lla no és opti­mista: “Podríem dir que ens tro­bem en un esce­nari de des­cons­trucció legis­la­tiva o de deso­fi­ci­a­lit­zació, si volem dir-ho en ter­mes més con­tun­dents. Amb el soci amb el qual hem de col·labo­rar, que és l’Estat, les coses no pin­ten bé. Però hem de con­ti­nuar llui­tant, perquè és de justícia i de neces­si­tat peremptòria, per la igua­lació de drets i deu­res.” No en queda cap altra que “seguir ten­sant al màxim, dins dels paràmetres democràtics, i evi­den­ci­ant aquesta sub­or­di­nació, que es pro­du­eix no només en l’àmbit lingüístic, sinó en molts d’altres”. Men­tres­tant, el minis­tre Miquel Iceta asse­gu­rava fa uns dies, en una entre­vista a TV3, que el català forma part de la taula de diàleg. De la taula de diàleg, diu? De la taula de què? Del diàleg de qui? Del diàleg per poder fer què? Unes pre­gun­tes que han anat res­so­nant com un man­tra des de fa mesos. Almenys tants mesos com fa que s’ha anat esvaint el pols d’aquell llunyà 1 d’Octu­bre.