La ciutat dels prodigis (XXIX)

De fa setmanes un diari voluntariós i entusiasta amb el poder actual intenta convèncer els barcelonins que el túnel del TGV que trepanarà la columna vertebral de la ciutat serà el més segur del món. Fins i tot les obres de la Sagrada Família són més perilloses per a la salut del temple que el projecte que ha aprovat el consell de ministres, han dit repicant l’opinió de no sé qui. Molt bé.

L’altre dia repassaven els quilòmetres de forat que suporten altres ciutats europees. No han aconseguit, però, convèncer els afectats. Perquè els afectats són barcelonins. I els barcelonins fa molt de temps que van perdre la fe en el terra que trepitgen. En poc de temps aquesta ciutat dels prodigis ha aguantat l’enfonsament d’un tros de barri per les obres del metro, el col·lapse del servei de Rodalies per la construcció de la línia del TGV, el caos repetit a l’aeroport del Prat per avaries, sabotatges i festes diverses, i ara una apagada d’aquelles que es mereixen una pel·lícula de catàstrofes del millor Hollywood. Cada vegada que un barceloní es recolza en una paret sospesa primer que no li caigui a sobre.

Fins i tot n’hi ha que es miren el cel, com a Astèrix, no sigui cas que decideixi abatre’s sobre Barcelona. Quan els empresaris protesten perquè al port els productes amb data de caducitat es podreixen tot esperant rebre el permís d’entrada a la ciutat no se n’estranya ningú. Si ara l’alcalde tingués la pensada de comunicar als veïns que ha tornat a demanar la celebració dels Jocs Olímpics, hi hauria un èxode massiu de veïns per evitar les catàstrofes que se’n derivarien. Barcelona s’ha convertit en la ciutat més insegura del món. Li plou fang. Potser els déus han decidit castigar-la. No volíem infraestructures i inversió de l’Estat? Doncs parem el cabàs.