‘Welcome to Rwanda’

Boris Johnson, el primer ministre del Partygate, s’ha despenjat amb un pla pel qual una bona part dels refugiats que arriben de manera il·legal al Regne Unit, com els que travessen el canal de la Mànega a bord de precaris bots de goma, podran ser enviats a Ruanda amb un bitllet només d’anada sota el braç. Les demandes d’asil seran examinades a 6.500 km de Londres i, suposant que se’ls acceptés la condició de refugiats, no podrien moure’s de Ruanda, país que cobra 111 milions d’euros dels britànics per quedar-se’ls al seu territori. Si tot plegat no fos prou indignant –externalitzar les peticions d’asil per defugir l’obligació legal i moral cap a aquells que busquen protecció–, hi ha encara un afegit. El mateix Regne Unit que no fa gaire reconeixia assassinats extrajudicials, morts en detenció, tortures i desaparicions a Ruanda, ven ara aquest país com una terra d’oportunitats on començar una nova vida. Més cinisme, impossible. És clar que als qui pensin que això és cosa només dels brexiters, convé recordar-los que la UE també té el seu lamentable historial amb els refugiats, deixant-ne morir al mar, retenint-los en camps inhòspits o pagant el soldà turc perquè els barri el pas. Aquí l’Europa dels valors ja fa temps que ha naufragat.