De set en set
Stone-Putin
Oliver Stone ha estat recentment a Barcelona, on ha recollit el Premi d’Honor Sant Jordi de Cinematografia, concedit per RNE, i ha presentat al BCN Film Festival el documental JFK: Cas revisat, amb el qual, trenta anys després de JFK: Cas obert, reprèn la investigació sobre l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy per denunciar-ho com un cop d’estat perpetrat per la CIA. En aquesta visita, el director nord-americà ha declarat que als EUA no els importa gens Ucraïna, sinó continuar venent armes i, sigui amb el president que sigui, controlar i dominar el món tant com puguin. És fa difícil desmentir-lo. Tanmateix, la majoria de titulars han fet present que Stone ha dit que Putin no és ni un boig ni un criminal, sinó “un bon fill de Rússia que protegeix la seva població”.
L’any 2017, Stone va entrevistar llargament Putin per a una “sèrie televisiva” de vuit hores de durada. De fet, com diu un meu amic asturià, més que una entrevista, li va fer un massatge. Mentre el director era a Barcelona, vaig visitar al CCCB l’exposició La màscara no menteix mai, que, simplificant-ho molt, fa un recorregut per l’ús polític de l’emmascarament, tan divers que més o menys comença amb el Ku-Klux-Klan i acaba amb Pussy Riot, que, originat en un grup punk-rock feminista, va convertir-se en un moviment anti Putin. A l’exposició s’hi mostra el vídeo d’una acció en què, en contra de les lleis homòfobes del govern rus, Pussy Riot penja banderes de l’arc de Sant Martí en edificis institucionals. Una activista declara: “Rússia no és només Putin, sinó també nosaltres, tots aquells que ell exclou.” Però l’exclusió fa el seu treball i la majoria dels russos creuen (o això diuen) que Putin els protegeix.