El llatzeret

Com pot l’Estat protegir la nació davant els efectes perjudicials dels llibres?, és una de les preguntes que es formula un dels personatges de la monumental Nits de pesta del premi Nobel de literatura Orhan Pamuk on fabula sobre una epidèmia de pesta en una illa imaginària i els efectes, també els polítics, que provoca el seu control. Explica Pamuk, que ha passat per Barcelona abans del xàfec de Sant Jordi d’aquest any, que va ser la pulsió autoritària que practiquen els últims governs turcs la que va fer que acabés d’escriure una història que fa anys que li ballava pel cap.

La capacitat narrativa de Pamuk posa nervioses les autoritats turques, que, a més de voler menystenir-lo pel premi, com va fer aquesta setmana la ministra Margarita Robles amb el The NewYorker i el Catalangate, ara li demanen fins a tres anys de presó pel que consideren insults al pare de la pàtria turca. Potser és la seva resposta a aquesta pregunta inicial i que hi ha al llibre. Les hores compartides llegint o parlant amb Pamuk són profitoses i gairebé per emmirallar-s’hi. Tant quan parla de quarantenes com pel naixement d’una nació. Ell diu que no cal que patim per aquestes amenaces, que ja té un bon advocat, i que justament el seu ressò internacional el protegeix. Ja és ben bé això, que la protecció o la comprensió vindran de fora. Que els altres sí que entendran les injustícies i el trepig de drets fonamentals que practiquen governs com ara el turc o l’espanyol, en aquest cas de l’espionatge massiu ara i, en general, en la seva manera d’abordar el conflicte català.

Pegasus ens agermana. M’ha fet gràcia retrobar a Nits de pesta la menció lògica al llatzeret. Aquesta mena d’establiments que hi havia o bé a les entrades dels ports, o en illes o platges allunyades de les ciutats allà on feien quarantena les persones i les mercaderies que venien de països afectats per una epidèmia. A Salou encara en queden els murs, a tocar de la platja dels capellans. La solució no venia de fora, la solució era deixar el mal a fora i que no contagiés tothom.