De reüll
L’innocent és Valtònyc, no l’emèrit
Valtònyc i els seus advocats han clavat una plantofada als jutges espanyols que van condemnar el cantant a tres anys i mig de presó i que l’han perseguit durant quatre anys a Bèlgica. Una amorrada a la cúpula judicial espanyola i als partits sistèmics del règim del 78 que sostenen un poder judicial de mandat caducat i tintat d’ideologia repressiva. Si el raper balear no hagués marxat a Bèlgica s’hauria passat tres anys i mig a la trena –i m’atreveixo a pensar que algun més, perquè ni allà dins hauria callat– condemnat per l’Audiencia Nacional per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona. A parer de tots els tribunals belgues, d’això se’n diu llibertat d’expressió, siguin les lletres del gust o del disgust de cadascú.
Espanya ha perdut amb estrèpit, però Valtònyc farà bé de continuar lluny de casa un temps, o s’arrisca a ser reprimit. És més que dubtós que aquesta rebregada motivi una reflexió en la sala que el va condemnar. Potser els senyors magistrats no tindran temps de pensar-hi, de tan enfeinats com estaran buscant l’escletxa per reobrir les carpetes de corrupció que afecten el rei emèrit dels espanyols ara que, en la penúltima burla d’aquesta monarquia, torna de visita, blindat però de cap manera innocent. Quanta ironia.