L’innocent és Valtònyc, no l’emèrit

Valtònyc i els seus advo­cats han cla­vat una plan­to­fada als jut­ges espa­nyols que van con­dem­nar el can­tant a tres anys i mig de presó i que l’han per­se­guit durant qua­tre anys a Bèlgica. Una amor­rada a la cúpula judi­cial espa­nyola i als par­tits sistèmics del règim del 78 que sos­te­nen un poder judi­cial de man­dat cadu­cat i tin­tat d’ide­o­lo­gia repres­siva. Si el raper balear no hagués mar­xat a Bèlgica s’hau­ria pas­sat tres anys i mig a la trena –i m’atre­veixo a pen­sar que algun més, perquè ni allà dins hau­ria callat– con­dem­nat per l’Audi­en­cia Naci­o­nal per enal­ti­ment del ter­ro­risme i injúries greus a la corona. A parer de tots els tri­bu­nals bel­gues, d’això se’n diu lli­ber­tat d’expressió, siguin les lle­tres del gust o del dis­gust de cadascú.

Espa­nya ha per­dut amb estrèpit, però Valtònyc farà bé de con­ti­nuar lluny de casa un temps, o s’arrisca a ser repri­mit. És més que dubtós que aquesta rebre­gada motivi una reflexió en la sala que el va con­dem­nar. Pot­ser els senyors magis­trats no tin­dran temps de pen­sar-hi, de tan enfei­nats com esta­ran bus­cant l’escletxa per reo­brir les car­pe­tes de cor­rupció que afec­ten el rei emèrit dels espa­nyols ara que, en la penúltima burla d’aquesta monar­quia, torna de visita, blin­dat però de cap manera inno­cent. Quanta iro­nia.