Sortir del quadre

La foto icònica enquadra les dones, fins i tot les que en van sortir, amb tanta força que és la imatge la que mana a l’hora de vincular el nom propi amb la seva obra. És, en certa manera, un marc mental que estereotipa les que van fer de tot menys seguir el clixé. Un moment determinat i fixat en el temps pesa més que el llegat literari i periodístic, ingent i excel·lent, de la protagonista. És el cas d’Anna Maria Martínez Sagi, “la Sagi”. En un diari madrileny, el 1931, la defineixen com “periodista militant, poetessa inspirada, gentil atleta catalana i secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona”. Hi ha la foto que fa el nom i després hi ha el càrrec que reconeix les pioneres, dones que veiem més d’ara que d’abans. El 1934, la Sagi es va convertir en la primera dona directiva del Barça. També s’enamoraria d’una dona, el que encara la faria sortir més del quadre pensat per a una senyoreta de la seva classe social. La Sagi va sortir de molts quadres; no l’emmarquem només en el de la llançadora de javelina. Ho recordava aquesta setmana en la presentació, al Camp Nou, d’un llibre il·lustrat que explica una vida que en són moltes, molts quadres. Si n’hem d’aprendre alguna cosa, de la Sagi, que sigui el voler sortir d’una foto, de la icona amb la qual ens volen mirar.