Articles

Zero en retòrica

De fil de vint

Marededéu, quins demòcrates! Sento al president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, dir que el referèndum que proposa Ibarretxe és dolent perquè “s’equivoca de país, de continent i de segle”. D’ençà que tinc ús de raó he sentit aquest argument: “Ara” és l’època d’unir i no de dividir. Ja veus: el segle XX es caracteritza per l’aparició de nous Estats sense precedents en cap altra època, i la cançoneta continua igual. Que no són d’ara i aquí països com Letònia o com Eslovàquia? Que no és Escòcia un país democràtic, contemporani i europeu?

El tic de les respostes preestablertes li ha jugat una mala passada al president espanyol. Doncs la vicepresidenta, senyora Fernández de la Vega, amb ganes d’un titular d’aquells graciosos, de joc de paraules, ens deixa anar que la proposta d’Ibarretxe “no és un desafío sino un desvarío”. Dilecta senyora: on veu una demòcrata la bogeria en el fet de preguntar-li a la gent què vol fer? I espera’t, que el senyor Savater, que és un home culte, diu que ell estima la bandera espanyola i que és l’única que li proporciona seguretat.

Segur que Savater és capaç d’entendre que jo me n’estimo una altra, de bandera, i que quan veig un grup que enlairen la bandera espanyola canvio de carrer perquè no sé què em faran, i ho dic amb respecte, constatant un fet, i que quan en veig de catalanes em sento segura. Encara més: de segur que el senyor Savater és capaç d’entendre que la diversitat d’opinions és molt millor que la uniformitat d’opinions. Sabeu què passa? Doncs que estem retrocedint en retòrica. I que l’afany de titular fa forçar massa el discurs. Dit amb tot el respecte, eh?


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.