Keep calm
La Moncloa, banda mafiosa
Aquests dies, des d’El Món, hem tingut el privilegi d’aixecar un parell d’estores que descriuen bé quina va ser la reacció de l’Estat al creixement de l’independentisme a Catalunya, un cop enfonsat aquell dissortat Estatut. D’una banda, a Madrid decideixen desprestigiar-ne la direcció política assaltant un banc andorrà on creuen –equivocadament– que tenen comptes opacs Artur Mas i Oriol Junqueras. Ni es plantegen la via legal, ordinària. Què va! N’amenacen personalment els directius i, com que no se’n surten, destrueixen el banc per la via d’acusar-lo, falsament, de blanquejar diners del narcotràfic i el gihadisme. El resultat és que Rajoy i la cúpula policial acaben de ser imputats per un jutjat d’Andorra la Vella, acusats de xantatge i extorsió. Ja en parlarem, de com acaba tot aquest afer, però el que és segur és que aquella operació mafiosa encara ha de costar molts més diners als contribuents, catalans inclosos. En segon lloc, una nova tanda de gravacions del comissari Villarejo demostren que Alícia Sánchez-Camacho –aleshores presidenta del PP català– es dedicava a confeccionar llistes negres d’independentistes per passar-les a la policia patriòtica, la mateixa que estava extorsionant, en paral·lel, la banca andorrana. En algun cas, com ara el de Jaume Giró –aleshores alt directiu de La Caixa–, l’única acusació era que “s’ha tornat independentista” malgrat guanyar “entre 400.000 i 500.000 euros”. Les clavegueres de l’Estat no s’han aturat mai i puc afirmar que encara sortiran més gravacions. I, una cosa important, en els enregistraments sovint apareixen dades de tipus molt personal que, aparentment, estan orientades al xantatge. Devien tenir el seu efecte. Ni Mariano Rajoy ni Alícia Sánchez-Camacho han respost a cap pregunta, ni han assumit cap responsabilitat. Rajoy gaudeix d’una jubilació daurada amb casa a Sanxenxo i Sánchez-Camacho viu còmodament del seu escó al Senat com a representant de la comunitat de Madrid. Democràcia? Va, home, va!