La mobilitat i els culpables

Ara, a les portes de l’estiu, toca la mobilitat. Per on han de passar tots els camions que fan el litoral mediterrani, altrament? Doncs, per l’AP-7. Si ningú ha fet vies alternatives i, a més, treuen uns peatges, vergonyosament amortitzats, la gent ho ha d’aprofitar, encara que acabi atrapada en embussos que, per Sant Joan, poden ser històrics. I, per acabar-ho d’adobar, amb un increment més que notable de víctimes mortals en accidents. Els camioners no en tenen cap culpa, perquè les mercaderies no tenen cap corredor mediterrani ferroviari –ni el tindran, si no passa per Madrid–; tampoc no es pot acusar els usuaris de cotxes particulars, perquè no tenen serveis de rodalies fiables, ni xarxes d’autobusos que volin per damunt l’AP-7. El culpable aparentment més evident és l’Estat, per la manca d’inversions al país governi qui hi governi. Tanmateix, a part de conspirar, espoliar, espiar, reprimir, enganyar, incomplir acords legislatius o pressupostaris, o pactes interns o internacionals, Espanya inverteix el mínim en allò que sap que no té lligat del tot. I sempre ho ha fet així i, com que, com a molt, només haurà de suportar la cançó de l’enfadós, va fent. Tant se val que es digui l’AP-7, com el català a l’escola o el Catalangate; el patró és el mateix. Una majoria de ciutadans catalans ja no n’esperen res, d’Espanya, perquè la pateixen dia a dia, pel sol fet de viure aquí. I, sabent com és el tarannà espanyol –els llisca tant qualsevol acusació vingui d’on vingui!–, és inútil culpabilitzar-los de res. Per a aquests ciutadans els veritables culpables no són altres que els nostres governants. No se’ls pot fer el joc i, després, quan des de Madrid se’n desentenen, haver d’anar apedaçant amb recursos migrats. Sempre queden malament. O són molt babaus o ja els compensa.