Les baules

A la cantant menorquina Anna Ferrer li van contar la història de la Cecília, la filla petita de la casa amb molts doblers del carrer Sant Ferran de Maó, obligada a viure la vida dels altres, la del pare que va tornar de Veneçuela per ser cuidat per qui havia abandonat. De les històries de padrines que s’expliquen xiuxiuejant, com un secret o un pecat, aquella transmissió que converteix el succés, l’escàndol, o la xafarderia, en faula i llegenda popular, Anna Ferrer en va fer una cançó. En homenatge a la Cecília però sobretot un homenatge a la tradició. Ho va explicar vestida de blanc, estrella rutilant enmig d’una negror escènica, volguda i sòbria, en el primer dia del festival Aphònica de Banyoles. La modernitat ha abraçat jotes i fandangos que conviuen amb sintetitzadors i ukeleles. O el so del reggaeton s’empelta de violoncels i violins, com la proposta d’Alba Morena, també el primer dia d’Aphònica. Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal, Paula Grande, Anna Ferrer, Alba Morena, Tarta Relena... i en el seu moment Rosalia, van buscar en el passat un present però sobretot un futur musical. Es poden vestir de místiques, amb mantellines o a punt de representar La casa de Bernarda Alba, però són les baules, necessàries, perquè no s’oblidin històries com les de la Cecília.