Aigua per a tothom

Els núvols que comencen a treure el cap en alguns punts del territori aquests dies haurien de prendre una embranzida consistent i continuada per allunyar el fantasma de la sequera. Amb restriccions ja en marxa, és més necessari que mai prendre consciència de la necessitat d’estalviar i gestionar un recurs tan escàs com poc valorat. Fa només 22 anys que l’accés a l’aigua potable va ser considerat un dret humà bàsic per les Nacions Unides. Als països occidentals la despesa d’aigua per persona i dia es mou entre els 150 i els 220 litres. Només cal pensar en totes les vegades que es fa servir la cadena del vàter, les aixetes que obrim per rentar-nos, l’aigua necessària per netejar la llar, o aquella que es perd fins que surt a la temperatura adequada. Ara pensem per un moment que l’haguéssim de pagar a preu d’aigua embotellada. Ens gastaríem uns 35 euros cada dia només en aigua, és a dir uns mil euros al mes. Sí, l’aigua és molt valuosa, però només hi pensem quan comença a faltar. Ens hauríem de posar a la pell del 40% dels habitants del planeta que pateixen per accedir-hi. En els milions de dones i criatures que han de caminar quilòmetres de distància en països pobres per omplir galledes. A Nigèria, per exemple, la despesa mitjana per persona és de 10 litres al dia, completament insuficient per garantir un mínim de salubritat, i encara menys de benestar. Es calcula que les morts anuals per falta d’accés a aigua neta són 1,2 milions a tot el planeta. Però tranquils, que nosaltres encara podem obrir l’aixeta.