‘Due diligence’ al carrer

Que el president de la Generalitat hagi convertit la manifestació tradicional de la Diada en una manera de quantificar els independentistes que rebutgen la seva presidència és una acció sense guany, tot és pèrdua. Un error d’aquestes dimensions es fa difícil d’explicar, ni tan sols per la por a una xiulada. Llevat que es tracti del tret de sortida d’una maniobra de llarg abast que acabi en un pacte transversal entre l’independentisme peixalcovista d’ERC i l’espanyolisme educat del PSOE, amb rèplica al Parlament i el govern de la Generalitat. En aquest cas, l’enfrontament entre ERC i l’ANC seria estructural i, per tant, encara aniria pujant de to.

El problema per al president Aragonès i el seu partit és que aquesta Diada s’ha convertit en una due diligence auditada des del carrer i, com sempre en aquests casos, els números són més importants que els discursos. Si demà la manifestació és més nombrosa que l’any passat i, a més, adquireix un caràcter clarament contrari a la presidència de Pere Aragonès, el govern es veurà molt afeblit. No només això: si la manifestació és un èxit, el crèdit polític que necessita ERC a Madrid haurà perdut del tot la –poca– efectivitat que tenia.

En qualsevol cas, el fet és que quan arribi dilluns haurem entrat en una nova fase política. L’independentisme s’haurà trencat en dues branques igualment improductives. L’una, que no sap com convertir el diàleg en resultats, i l’altra, que no té cap idea sobre com arribar a una independència efectiva. Dues impotències que ja no tindrà sentit que sumin, ni que comparteixin govern.

A partir d’aquell punt és quan caldrà fer una reflexió honesta i començar, una vegada més, a picar pedra de baix a dalt. Més o menys el mateix que van fer un grapat de pioners de la història quan, amb dos dallonses, van organitzar un referèndum a Arenys de Munt.