Aixecar-se

Poques coses han canviat del 2017 al 2022 en l’actitud malaltissa d’Espanya envers Catalunya. Les rodalies continuen sent una presa de pèl, la mordida fiscal ha pujat de 16.000 milions anuals a 20.000, el català està encara més collat ara des dels tribunals i aquella democràcia emergida de la “modèlica transició” s’ha demostrat, del rei a l’últim policia, digna hereva de la vocació repressora dels seus seculars predecessors. D’entre els múltiples serrells que això té, un dels més entranyables, sens dubte, deu ser veure el Ministeri de Defensa espanyol –Gobierno de España– enxampat en la necessitat de potinejar l’entrada de la Wikipedia que parla d’Alcarràs, ara que la cursa als Oscar de la pel·lícula Alcarràs fa preveure més clics, per incrustar la paraula il·legal on parla del “referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017” i per esborrar que Alcarràs va ser “una de les poblacions on la policia espanyola va carregar contra els ciutadans per evitar-ne la realització”. Amb sort ja no els tornaran a enxampar, però el que queda clar és que al govern de Pedro Sánchez i de l’Estat el molesten els fets si no s’ajusten al seu relat. I el seu relat ara és que el 155 va ser virtuós, la taula de diàleg és encara millor i l’última Diada nacional de Catalunya demostra que ells i la seva estratègia són magnífics perquè el suflé ha baixat. Quina feinada tan prescindible aquesta de comptar i descomptar indepes quan la conclusió és sempre la mateixa, tant li fa 150.000, 700.000 o un milió i mig als carrers que el 48% o el 52% de vots a les urnes: el moviment independentista català és un caprici sense raó de ser, ni cap possibilitat de reeixir, és pura anècdota en la història d’aquesta Espanya gran, lliure i, per descomptat, superunida. Segur que ja tenen algú picant el text, aquest cop des d’un terminal privat (no fos cas!) per substituir la realitat de la Diada, que és la de centenars de milers d’ànimes aixecant-se allà on tot va començar, a tocar de la Ribera, del fossar i de la Ciutadella, per dir-los que els somriures i el full de ruta van morir sota les porres, però la revolució continua viva.