Terra cremada

El debat de política gene­ral ha mort. La sessió més impor­tant de la política cata­lana que hau­ria de mar­car el rumb i l’acti­vi­tat del segon any de la legis­la­tura s’esllan­gueix, i el que s’acabi apro­vant diven­dres ja podem dir que serà paper mullat. Com a mínim pel que fa a les pro­pos­tes de reso­lució de Junts i ERC. “Des­lle­ial­tat” i “humi­li­ació” són alguns dels con­cep­tes que ahir es llançaven les dues for­ma­ci­ons arran de la qüestió de con­fiança plan­te­jada per Junts a ERC, i damunt d’aquests fona­ments poc es pot cons­truir ja. Ni pel que fa a les for­mes ni pel que fa al con­tin­gut en què ha que­dat l’acord de govern s’albira un encaix entre les dues for­ma­ci­ons que pugui ser pos­si­ble i creïble. ERC i Junts han cre­mat els ponts de diàleg i les rela­ci­ons de con­fiança i res­pecte que encara cue­ja­ven; així doncs, l’única cosa que els pot unir ara és pre­ci­sa­ment aga­far-se de les mans per evi­tar caure al pre­ci­pici que ells sols han anat cavant. A ERC, gràcies a dis­po­sar de la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, li queda l’opor­tu­ni­tat de ser el pri­mer a esco­llir el camí: elec­ci­ons, geo­me­tria vari­a­ble en soli­tari o govern de coa­lició tre­men­da­ment dèbil. Totes tres opci­ons tenen un cost elec­to­ral ele­vat, les engru­nes que ERC deixi a Junts poden arri­bar a ennu­e­gar. Tots han per­dut.