Pantomima, no!

Ahir, en la sessió de control, Aragonès estava conciliador amb els socis i aquests, amb ell. Res d’aquella superioritat moral i tècnica dels darrers dies exhibida pel mateix president, Marta Vilalta i el director espiritual a l’ombra. Res del si he de prendre decisions les prendré, ni que ERC està preparada per governar sola. Res tampoc d’aquella agror que només Batet sap encomanar i res d’aquella amenaça recargolada que es pot entendre com amenaça i just com tot el contrari si la formula el portaveu de Junts, estil l’embolic de la qüestió de confiança. El de Valls va apel·lar “a la responsabilitat i la generositat” i el de Pineda va contestar que hi havia “marge per arribar a acords”, “vull que el govern continuï”. El plat bonic els el va trencar Laia Estrada, de la CUP, que hi veu una pantomima. Per aquí, per una pantomima, el president no hi va voler passar i va fer un rebot oratori perquè hi paressin amén. “Pantomima, no. Accepto les crítiques, però pot tenir un mínim de respecte”, va dir a la diputada. Vaig quedar distret perquè trobo la pantomima una expressió artística molt respectable, i quan fa vuit dies escrivia el Voraviu “Pantomima al cúbic” ho feia amb màxim respecte. “És pantomima l’acord de claredat, és pantomima la moció de confiança i és pantomima el trencament del govern. O m’ho penso, que són pantomimes. Si algú va de veres llavors el problema és majúscul”, escrivia i reescric amb màxim respecte.