El malestar continua

Després de la tempesta no arriba la calma en la política catalana. Ha canviat l’escenari i els papers dels grups polítics no queden prou definits per saber si mantenen el suport al govern o bé si passen radicalment a l’oposició. És el cas dels socialistes, que estan en espera de rebre resposta a la mà estesa amb què van iniciar la legislatura. ERC continua jugant amb el sí al PSOE i el no al PSC. Pels comptes de la Generalitat aquesta setmana podria ser definitiva. Fa uns anys era obligat lliurar el pressupost al Parlament abans del 10 d’octubre per aprovar-lo a final d’any. Ara no cal i això pot ajornar els comptes, en cas que siguin aprovats, al febrer, el març o l’abril de l’any vinent. Els experts adverteixen que governar amb 33 diputats de 135 és pràcticament impossible. La lògica seria aprovar els comptes per adaptar-los a la situació econòmica actual; argumentar que després d’un any la coalició no ha funcionat però que la ciutadania no en té cap culpa i que per això cal preservar els comptes i llavors convocar eleccions per al febrer per allunyar-les de les municipals del maig. Un fet que no passarà perquè l’únic que té potestat per convocar eleccions és el president Aragonès i ara per ara prefereix esgotar les negociacions amb els grups i, si convé, prorrogar els comptes. Val a dir que ni ERC ni Ciutadans –que mentre hi ha vida i ha esperança– volen eleccions al Parlament. Els altres partits, malgrat que sigui en veu baixa, hi veuen més dificultats que no pas avantatges. Asseguren estar preparats, però Junts no té candidat ferm davant la possibilitat que Laura Borràs pugui ser inhabilitada. Negociacions obertes per al pressupost i la presentació parlamentaria dels nous consellers. Dos reptes de futur que haurien de donar optimisme.