El menjador de les Fires
Salvador Garcia-Arbós publica un segon volum per explicar què hem menjat i mengem els gironins al carrer i a la Devesa durant les Fires de Sant Narcís. L’any passat en va sortir el primer, esplèndid, i el mateix Vador va arribar a la conclusió que no hi havia una menja genuïna dels gironins per Fires, sinó que es feien dinars i sopars de festa major amb els plats que cada casa considerava festius. Molts d’ells ben elaborats. Es menjava bé, però de tot. No tocava un plat aquell dia. També ens va explicar com ben aviat moltes cases benestants van passar de les hores a la cuina a la quinta gamma, que en diem ara, és a dir, a comprar coses ja elaborades i fer-les escalfar. Això ara. Abans van ser els pollastres a l’ast o els canelons. Signes del temps. En tot cas, felicitacions de nou a les publicacions de l’Ajuntament i els llibres que al llarg dels anys ens han deixat per Fires.
En aquest segon volum, també amb les fotografies del mestre Francesc Guillamet, se centra en altres tipus de menjar i de beure. Bàsicament en tot allò que comprem (i mengem a vegades) al carrer. I dimecres, a la presentació del llibre, ens va fer arribar la seva conclusió: el gran menjador de Fires de Girona és la Devesa. I ho va raonar. El clos de les Fires, diguem la Devesa, és transversal i inclusiu. Tothom menja el mateix i la gran majoria ho fa de la mateixa manera: dret. De què parlem quan parlem de menjars al carrer. Doncs dels frànkfurts que els més grans només trobaven a les parades de Fires abans que se’n poguessin comprar a carnisseries i supermercats i abans que el König o el Niu i el Got els possessin a l’abast de tothom als seus establiments. En dèiem hot dogs o perritos calientes, llavors. Però es parla sobretot dels entrepans de botifarra i de la cervesa per beure. I de les garapinyades, el cotó fluix, la poma caramel·litzada, els talls de coco, els xurros, les castanyes... I també de les patates rosses o de les que ara venen escalivades a la plaça de davant de Can Vidal de les gracioses. Però no es deixa pas els xuixos, els bracets de nata o crema (abans en dèiem braç de gitano), els moniatos. I parla de la ratafia o dels destil·lats tan típics de casa nostra. En Vador lamenta, això sí, la davallada notable de pastisseries i fleques de gran nivell de la nostra ciutat. Amb receptes d’Eduard Bosch, disseny de Manel Grabolós i col·laboracions d’Adriana Barcia, Pitu Roca, Josep Maria Fonalleras, Abraham Simon i Pep Vila. Un altre gran llibre. Per tenir, per llegir i per regalar.
