Un bisbe per a Girona

Han passat les Fires de Girona i s’acosta Nadal. Per Sant Narcís l’administrador diocesà Lluís Suñer va presidir l’ofici solemne a Sant Feliu, una tasca que tradicionalment correspon al bisbe. Però la diòcesi de Girona no té bisbe per la mort de monsenyor Francesc Pardo. Però ja ha passat gairebé un any i mig des que el bisbe Pardo va renunciar per raons d’edat i set mesos i mig de la seva mort i se’n parla molt, del seu substitut, però se’n sap poc, de quan es produirà el nomenament. Fa mesos que diuen que serà imminent i els rumors parlen de molts preveres que hi han renunciat o d’algun altre al qual la seva congregació li demana que renunciï. En resum, i com és habitual en temes d’Església, se n’ha parlat molt i se’n sap ben poc. De fet he llegit el nom de fins a set candidats. I quatre més de gironins, als quals es descarta perquè no s’acostuma a nomenar gent que ja estigui involucrada en la diòcesi. De fet només Narcís Jubany havia nascut a comarques gironines, però ja havia fet carrera a fora, la qual el va portar al cardenalat. Els rumors van des dels que asseguren que serà el bisbe de Vic que canviarà de diòcesi fins als que afirmen que, sí o sí, serà un vicari episcopal de Barcelona. N’hi ha que el van a buscar a Terrassa o Sant Feliu de Llobregat. I apunten al carmelita descalç de Caldes a qui alguns volen retenir a Roma. En definitiva, cal esperar la decisió del papa, decisió que correspon a altra gent i que el papa valida. Hi té molt a dir el cardenal Omella, que per cert ja ha deixat els 76 anys enrere. Tant de bo hi tingués molt a veure l’arquebisbe Joan Planellas, el gironí que governa Tarragona. El cert és que d’Omella sempre s’ha dit que era proper al papa Francesc i que té molt de mando, des de la Conferència Episcopal. Com a Girona hi ha seu vacant a Tortosa. I no fa tant es van nomenar nous bisbes a Terrassa, després de l’ascens del bisbe Saiz Meneses a Sevilla, i Solsona, per cobrir la fugida del bisbe Novell. Per tant el nomenament a Girona és una peça més del tauler vaticà. Molt relacionada amb d’altres nomenaments i especialment amb la substitució del bisbe d’Urgell, monsenyor Vives, copríncep d’Andorra a pocs anys vista. Un càrrec important, molt. A Girona molts col·lectius demanen que el bisbe sigui català i no només de nom o cognom. Els tempos del Vaticà no tenen res a veure amb allò terrenal, diuen. Però cal bisbe a Girona.