Els estirabots d’Ayuso

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha tornat a ser notícia aquesta setmana per unes declaracions excèntriques que acusaven el govern espanyol de voler enviar “l’oposició a la presó, com a Nicaragua”, i de ser un executiu “autoritari”. Segons ella, Pedro Sánchez estaria preparant un cop contra el rei d’Espanya per instaurar la república. No cal ser gaire espavilat per dubtar-ho. És tan inversemblant la idea que els membres del PP puguin acabar empresonats per qüestions polítiques –a diferència dels representants independentistes–, que només es poden entendre aquests estirabots com una cortina de fum: el model polític d’Ayuso, secundat i avalat per Feijóo constantment, està tenint unes conseqüències nefastes per als seus administrats. Madrid és la regió europea que més esperança de vida va perdre el 2019 i el 2020. Tres anys i mig d’esperança de vida, concretament. Fa pocs dies sabíem que entre el gener i el juny del 2022 la delinqüència havia baixat a Barcelona un 21,8% mentre que a Madrid s’havia mantingut estable. També ens hem de fixar en les dades de l’atur del tercer trimestre de l’any. Madrid ha perdut 64.500 llocs de treball, mentre que Catalunya n’ha guanyat 38.800, el País Valencià 23.300 i les Illes Balears 41.700. A Barcelona ciutat la taxa d’atur és del 6,8%, mentre que a la capital espanyola és del 10,3%. L’altra campiona de l’atur d’aquest trimestre ha estat Múrcia, on hi ha pujat la taxa de desocupació un 19,31%. El president d’aquella regió, governada també pel PP, ja havia dit fa uns quants mesos que Díaz Ayuso “és un gran referent”. Amb aquests referents no ens hauria d’estranyar que tot vagi pel pedregar. És normal, doncs, que Ayuso tingui la necessitat de desbarrar per tapar les seves misèries. Sembla, fins i tot, que li podria funcionar electoralment, segons diuen les enquestes.