La gent gran

Potser és perquè estadísticament ja en formo part, però en els darrers temps he escoltat moltes vegades comentaris que parlen de la gent gran. D’allò que alguns van batejar fa molts anys com tercera edat i que d’altres anomenen, a voltes despectivament, vells. Hi ha comentaris benintencionats i d’altres que no ho són tant, però generalment solen ser condescendents, en el sentit que ja hem cobert una etapa i que ara són els altres els qui han de prendre les decisions. Llei de vida, és clar. I ha de ser així. Però això no vol dir que no hàgim de tenir opinió i que hàgim de fer valdre el que estadísticament ens correspon. Mirant l’Idescat i sense voler fer-ne cap tesi, a Catalunya són gairebé un milió i mig de persones, sobre 7.758.615, les que tenim més de 65 anys. I si hi sumen les de més de 60 anys, la xifra s’acosta als dos milions de persones. Gent que vota, ep!

La reflexió la vaig fer perquè en els dos darrers actes convocats per l’ANC a la ciutat de Girona algú va comentar que la mitjana d’edat era molt elevada. Ho era. Com també ho era entre els que durant gairebé cinc anys es van concentrar els dilluns a la plaça del Vi convocats per Girona Vota. Però tant Lluís Llach com Gonzalo Boye, els dos darrers convidats, van fer el ple a la Mercè. De gent gran, sí, el que el cantant de Verges, que es va posar la gent a la butxaca, qualifica amicalment de “tietes i tiets”... Però gent compromesa amb la realitat que ens envolta, gent que va formar part de la revolució dels somriures, aquella que tant serveix per acollonar els que hi estan en contra o els qui s’ho miren per damunt de l’espatlla. Ep, hi tenen tot el dret, a fer-ho. Però aquesta gent que era a la Mercè no és cap ramat. És una gent que escolta molt (no tots, és clar) i parlen poc, però que hi són i que saben fer-se valer. I són gent que es fa preguntes, moltes. I que veu que els missatges han canviat, però que tenen memòria i recorden el que els deien, el que els demanaven quan els van dir de sortir al carrer. Són gent amb idees pròpies que poden entendre els canvis de rumb, però que volen respostes clares a preguntes molt concretes. La gent gran té opinió, i farien bé els que s’hi adrecen de deixar-se de condescendències i de voler fer passar bou per bèstia grossa. Parlo en general, però de política en particular també. La gent es torna gran, però no ximple.