6-D: dia de la involució

La Constitució, com la Puríssima, val el que val el pont o l’aqüeducte que permet fer, no perquè es commemori el 6-D del 1978, en què els ciutadans van poder dir que sí a la nova Constitució Espanyola, sense que ningú, ni tan sols els franquistes que encara manaven, els enviés milers de policies sobremotivats a rebentar-los el cap. Convé recordar per què. Convé recordar que la immensa majoria dels que votaven el que volien era deixar enrere la por, l’opressió, la tortura, la persecució política, el terror, el retrocés social i cultural, l’adoctrinament, el genocidi lingüístic, la falta de llibertat individual i també nacional. La Constitució no era un objectiu, sinó la porta de sortida de la dictadura i la d’entrada a una nova era que havia de ser d’avenç polític, social i nacional, presidit per la democràcia, la justícia, el respecte a la plurinacionalitat històrica que és Espanya. Després hem tingut temps per comprovar que la Constitució no era una eina per obrir camí sinó un cinturó de castedat que el mateix franquisme va disposar i fins i tot redactar per mantenir intacta l’essència de l’Espanya nacionalista i perquè ells continuessin exercint el poder d’una altra manera o, com es diu ara, “des del darrere”. Convé recordar que va ser la llei de reforma política de les Corts franquistes la que va guiar la Transició, l’elaboració de la Constitució sense unes eleccions constituents i el respecte escrupolós a les línies vermelles marcades pel dictador: la monarquia, l’exèrcit a les seves ordres, Espanya com a nació única i indivisible i el castellà com a únic idioma nacional, l’imperi de la llei per sobre de la voluntat popular. Tot això venia de sèrie, imposat, no era un punt de partida, sinó d’arribada, i, com s’ha demostrat, més difícil de reformar per ampliar el camp de joc que de retallar amb interpretacions restrictives, involutives, fins al límit de carregar-se un Estatut negociat, aprovat, acordat, referendat i sancionat. El 6-D, a banda de per fer aqüeductes, serveix per recordar que aquesta Constitució serveix per incomplir-la quan interessa, per ignorar els articles que destorben, per llançar-se-la pel cap els uns als altres, per enterrar la realitat nacional, cultural i lingüística i per encadenar la democràcia.