Temps per pensar

El catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili Eudald Carbonell es jubila. Va arribar a Tarragona l’any 1988 i va capgirar la docència –amb una manera d’impartir les classes que s’allunyava del formalisme acadèmic– i també va sacsejar des de bon començament el món científic i de recerca al voltant de l’evolució humana. Dijous passat va impartir la darrera classe, davant d’un auditori especial, amb els alumnes actuals i amb investigadors que el van acompanyar en el seu equip de recerca. Es jubila però no pararà. Es jubila per investigar encara més. I es jubila, sobretot, per tenir temps per pensar. Ell, que s’ha dedicat els darrers 34 anys a intentar que els alumnes tinguin pensament crític, ho té clar: “Ara, les classes es fan amb altres mitjans, però el que és important és ensenyar a pensar. Perquè quan ensenyes a pensar, s’aprèn.” A la seva darrera lliçó va donar detalls sobre el nou projecte de recerca: l’elaboració d’una teoria social sobre l’evolució humana. Carbonell sempre ens mira, als humans, com a petites espurnes que, juntes, anem fent rodar el món (o l’aturem a estrebades), des d’aquells primers micos fins avui. Ara elaborarà una teoria sobre l’evolució humana amb un equip en el qual hi ha neuròlegs, paleontòlegs... Quan acabi seran deu proposicions científiques. “No m’hi poso per poc”, va dir. “Fins ara m’he dedicat a estar molt bé amb els meus col·legues, treballant intensament…, però ara és el meu temps per pensar.” El temps corre tan de pressa que necessitem algú que tingui la ment tant lúcida com la de Carbonell per aturar-se i pensar.