Per què no les han d’avisar?

Es fa difícil entendre per què les forces de seguretat no poden avisar de forma automàtica una dona que denuncia un maltractament que el seu agressor és reincident, que ha estat sentenciat pel mateix delicte contra anteriors parelles i que, en conseqüència, el risc que corre de ser assassinada és elevat. Per què no se la pot advertir i activar els corresponents –i més eficients– sistemes de protecció si l’estadística revela que la majoria dels feminicides tenen antecedents per idèntica causa? Es parla de ponderar el dret a la integritat de les dones i el dret a la privacitat i protecció de dades, i s’entén, però, disculpin, no té color, i segons la meva opinió, el fet de relacionar-ho genera confusió. Perquè no ens referim a una persona que en un moment donat ha protagonitzat un episodi de violència masclista, n’ha assumit la responsabilitat penal, s’ha rehabilitat i està refent la seva vida, sinó a algú que torna a cometre la mateixa acció, i en aquest cas s’ha verificat que els reincidents quan tenen noves relacions tendeixen a reproduir els seus comportaments més ràpidament i amb més virulència. Què més ha de passar per adonar-se que la dona està en perill i que el factor prioritari és evitar el crim? El que ja està passant, malauradament, i per a moltes –també per a moltes que han demanat suport– ja no hi ha res a fer. Cal millorar l’avaluació de riscos, ja que només en una de cada deu denúncies s’arbitren mesures de protecció, sovint insuficients, i cal que els homes –la majoria no són maltractadors– i tota la societat sumin per posar fi a aquesta atroç violència estructural.