La trampa del progrés

Els premis a la difusió del decreixement/Memorial Arcadi Oliveres atorgats per la comissió catalana de l’Agenda Llatinoamericana Mundial són un important referent sobre les alternatives al model econòmic i financer que ens està menant pel camí del pedregar. En l’edició del 2022 es reconeixen els esforços de la plataforma Aigua és Vida per aglutinar entitats de la societat civil en la defensa, justament, d’aquest bé primordial que implica posar límits a l’expansió il·limitada de grans consumidors hídrics com ara la industria, les produccions agrícoles/ramaderes i les promocions urbanístiques (lliurament: 7 de febrer,19 h, Fundació Valvi de Girona). Merescut premi per a un necessari debat –el del decreixement– que reclama un gir radical respecte a com s’ha entès, i s’entén encara, això que en diuen progrés i que al final és responsable de les grans desigualtats Nord/Sud i del canvi climàtic i els seus desastres. En aquest context, un decreixement estricte no seria efectiu ni honest si no es trameten als països empobrits recursos suficients per compensar els danys i pagar el nostre deute; sí, el nostre, després de segles d’espoli colonial (i neo). Ara que ja pocs discuteixen que un creixement exponencial és insostenible és el moment de preguntar-nos com volem viure, si en termes exclusius de riquesa material –i que se salvi qui pugui mentre duri– o si valorem intangibles com ara l’equitat, la justícia social, el fet de tenir cura els uns dels altres com a essencials per al desenvolupament humà. En funció del que responguem, exigirem unes o altres polítiques tant en un àmbit local com global.