Una estampa de la postguerra

Embo­tits en samar­re­tes, pija­mes, jer­seis, jaque­tes, gor­res, bufan­des, guants i man­tes, qui­ets al sofà o al llit al cos­tat dels pares que els dis­tre­uen i els fan fre­gues per des­per­tar el cos, l’estufa enge­gada una estona a la sala, després a les habi­ta­ci­ons, la cale­facció apa­gada, bra­sers i can­de­les per estal­viar llum, una ensa­bo­nada ràpida que l’aigua calenta és cara. Ens ho arri­bem a ima­gi­nar? On es posa el fred en els fills i filles de la població vul­ne­ra­ble que no està en con­di­ci­ons d’escal­far les llars ade­qua­da­ment? Gen­cat Canal Salut adver­teix que estar sotmès a bai­xes tem­pe­ra­tu­res pot afec­tar el fun­ci­o­na­ment de l’orga­nisme quan aquest no té capa­ci­tat per com­ba­tre la pèrdua de calor i dona bons con­sells per evi­tar-ho, però n’hi ha que no els poden seguir. A Cata­lu­nya 241.000 nens i nenes (17%) la pas­sen magra dins de casa per carència energètica, revela un estudi recent de Save The Chil­dren que alerta que al bo social no hi acce­deix tot­hom qui ho neces­sita i pro­posa que es con­ce­deixi automàtica­ment a les famílies que viuen per sota del llin­dar de la pobresa. El fred arriba als ossos i es posa en malal­ties res­pi­ratòries, en les infec­ci­ons, en el neguit, en la gana perquè sovint s’ha de triar, i en aquells incen­dis ori­gi­nats per una espelma. I es posa en el dèficit d’apre­nen­tatge i en l’absen­tisme esco­lar a causa de l’afe­bli­ment físic i men­tal. Una infància con­dem­nada a patir pri­va­ci­ons, sense ànims per estu­diar, el pre­sent i el futur des­truïts. És urgent tallar el cer­cle nefast d’aquesta misèria, pura estampa de la post­guerra que ara no tenim per què supor­tar.