Independentistes independents

Una conversa de bar entre uns amics, l’any 2006, va acabar, tres anys més tard, amb una votació al saló de plens de l’ajuntament d’Arenys de Munt. El cas és que, el 4 de juny de 2009, onze regidors van votar a favor de convocar una consulta sobre la independència de Catalunya contra els dos del PSC. Aquell estiu l’Estatut escapçat esperava sentència al corredor de la mort i les bases socials del catalanisme estaven a punt d’iniciar una conversió massiva a l’independentisme. I l’espurna que ho va fer esclatar tot va ser, justament, aquella petita iniciativa d’un grapat d’arenyencs, que van aconseguir que el seu poble votés –simbòlicament, però de forma efectiva– aquell 13 de setembre.

La consulta d’Arenys ja va reunir tots els elements de l’anomenat procés. L’urna com a element icònic, el cens universal, la unitat independentista, les estructures juridicopolítiques de l’Estat atacant la iniciativa (Jorge Buxadé, ara a Vox, va ser l’advocat de l’Estat que va denunciar l’Ajuntament), la mobilització popular, l’atenció periodística internacional... Tot això va arrossegar, a desgana, les estructures dels partits, que van seguir, a batzegades, l’acceleració brutal que arribava des del carrer. Els mitjans ens hi vam afegir tard, alguns molt tard. Els primers que hi vam donar importància –sense captar-la del tot– vam ser El Punt i l’Avui. El diari que esteu llegint pot exhibir aquesta medalla.

Bé, doncs l’exemple d’Arenys de Munt és un punt de referència bàsic de les trobades que protagonitzen, cada cop amb més èxit, els exdiputats Albano Dante Fachín i Josep Costa. Tots dos són independentistes independents –una espècie no tan comuna– i això els permet la llibertat d’analitzar quin és l’itinerari possible per la que, al capdavall, és l’única proposta realista per a un futur millor per a aquest país. La idea no és nova, només implica reprendre el fil d’Arenys i seguir-lo fins al final. Escolteu-los i en parlem.