Pantalles

“L’educació digital és per als pobres i els estúpids.” Aquesta frase no és d’ara. De fet, va formar part d’un gran debat públic el 2019 arran d’un article al New York Times en què s’alertava del perill que comporta l’ús excessiu de pantalles, ja sigui a través del mòbils o portàtils, per a l’aprenentatge i el creixement social i personal dels infants i els adolescents. La irrupció de la tecnologia digital a l’aula com a eina educativa quedava desterrada en centres escolars de barris de classe alta americana. L’esmentat article recordava que els rics ja no volien viure supeditats a les pantalles i donaven valor a la interacció social a l’aula i reclamaven per als seus fills la plastilina i els llapis de colors. El contacte humà, alertava, es convertia en un luxe, i fins i tot els treballadors de Silicon Valley optaven per portar els seus fills a escoles on està prohibit l’ús de mòbils. Quatre anys després es mantenen allunyats dels dispositius digitals per tal de fomentar el contacte social entre els joves i allunyar-los del món virtual enganyós que ofereixen les xarxes socials. Aquest debat a Catalunya i a la resta del territori espanyol continua sent de petit format mentre continuen enceses totes les alarmes per la situació en què es troba l’ensenyament i el deteriorament del benestar emocional dels adolescents.