Pilotes i cuines a Sils

D’una pilota a l’altra. Aquesta és la història con­cen­trada i lio­fi­lit­zada de la pres­ti­gi­osa enti­tat Cuina a Sils. Poc s’ho ima­gi­na­ven aque­lla colla de vete­rans que el 1972 van començar a orga­nit­zar par­tits de fut­bol al seu poble. Vint anys després allò aca­ba­ria en unes cos­te­lla­des que ja no tin­drien el mot “par­tit” pre­si­dint el sin­tagma pre­po­si­ci­o­nal. I és que no hi havia marxa enrere. Els més joves d’aquell con­tu­berni s’havien decan­tat defi­ni­ti­va­ment per la pilota i les pilo­ti­lles de la carn d’olla en detri­ment de les que, sense ser mas­te­ga­des, rodo­len cap a una por­te­ria o cap a l’altra, totes dues famo­len­ques de gols. Sí, va ser vint anys més tard: l’incom­bus­ti­ble acti­vista Xico Anoro havia con­vençut les tres pri­me­res àvies de Sils per pre­sen­tar-les com a cui­ne­res amb pro­jecció local. Què dic, local! Naci­o­nal. Què dic, naci­o­nal! Inter­na­ci­o­nal... L’enti­tat Cui­ne­res de Sils (després Cuina a Sils, quan s’hi van afe­gir homes) ha recor­re­gut infi­ni­tat de pobles de Cata­lu­nya fent actes, xer­ra­des, demos­tra­ci­ons culinàries, inter­ven­ci­ons a la tele­visió... En l’àmbit inter­na­ci­o­nal La cuina a Sils ha estat invi­tada a Madrid, San­tan­der, Torí, Roma, París... i em podria allar­gar fins a una tren­tena més de demos­tra­ci­ons en viu. També han publi­cat lli­bres. El pri­mer va ser La cuina a Sils (1994), després van venir Les nos­tres recep­tes de cuina (1997), els Qua­derns de cuina (1999 i 2000), La cuina dels fla­vo­noi­des (2018), La cuina del porc (2021)... i així fins a dis­set publi­ca­ci­ons. L’última, tot just sor­tida del forn, es ves­tirà de gala aquest ves­pre al res­tau­rant Medi­ter­rani de l’Hotel H10­Ca­sa­nova de Bar­ce­lona i serà pre­sen­tada per la xef i empre­ne­dora Carme Rus­ca­lleda. Per tot ple­gat, la Gene­ra­li­tat va con­ce­dir la Creu de Sant Jordi a Fran­cesc (Xico) Anoro, l’ideòleg, ànima i motor dièsel de l’orga­nit­zació. Una pun­tu­a­lit­zació que em fa el mateix con­de­co­rat: la meda­lla, per bé que uni­per­so­nal, ja que el pro­to­col hi obliga, és de tots els mem­bres! I la repa­ració d’un oblit per part del colum­nista: el títol del lli­bre que es pre­senta avui és La cuina dolça. Tracta de postres, però no són les postres de res. Si n’hi ha, d’actes, demos­tra­ci­ons, xer­ra­des i lli­bres que en Xico (col·labo­ra­dor també al Refec­tori de Far­ners) ja té al xup-xup per als anys que han de venir...