Feliçment coetània d’un geni gironí

Quan admiro les gestes de noms universalment reconeguts, penso en l’època en la qual van viure i en les persones que n’eren coetànies. I més encara en les que hi compartien escenari urbà, actualitat local, entorn humà. L’aire i qui sap si la pell. Apreciaven els amics de Da Vinci el seu art? Es sentia la família de Marie Curie orgullosa d’ella? Els pisans, alabaven o renegaven del veí Galileu?

Després, tanco el focus i m’acosto a temps actuals i a figures amb qui hauria connectat per esfera cultural, per paisatges de l’ànima, potser fins i tot per a fer un cafè. La ment viatja inevitablement cap a Dalí, del qual el prohom Domènec Moli m’explicava arran d’una exposició a la galeria L’Àmbit d’Olot, com els anys 50, quan ja era mundialment qui és, al “Casino dels senyors” figuerenc el deixaven pels draps. Allà seguia sent el fill controvertit del notari, i lluny d’estar-ne cofois deien que copiava mentre el titllaven de boig i d’animal. Com devia afectar això el Salvador més íntim? Que a la vila d’on era fill el menystinguessin, em costa de creure que no li fes mal. Ara, no cal dir-ho, Figueres en viu i l’adora.

I evocant Dalí, salto a un geni gironí del present que per intel·ligència, innovació, erudició i un cert posat indolent, m’hi recorda: el cineasta Albert Serra. Som conscients de la immensa trajectòria que està dibuixant? De com és de difícil el que fa? No es pot dir que no tingui reconeixement a la seva ciutat, Banyoles, però si agafo Catalunya el gran públic a penes en sap res, i els gestors culturals –exemples com Vicenç Altaió a part– poc el promouen. A les Espanyes encara esperen el descodificador per entendre’l, i ni el convoquen als Goya per una pel·lícula que als César francesos ha conreat nou nominacions, amb dos premis grans.

Jo tinc en ell el geni coetani proper on emmirallar-me. En cada nova fita que assoleix m’envaeix una sensació familiar que em remet a llocs comuns d’un mateix espai temporal. I tirant la cinta enrere, em veig en una performance a l’entrada d’El Puntal de la Fundació Lluís Coromina, deu anys més jove i optimista en prosperar en el món de l’art, escoltant dir que al pis de sobre s’hi cou un projecte cinematogràfic liderat per un nou talent revolucionari.

De Banyoles al món, així ha estat. Albert Serra, felicitats.