L’anguila i la sequera

El de l’anguila és un cas misteriós. Fins no fa gaire no se sabia on criava, on vivia i on moria, fins que la ciència va descobrir que totes les anguiles crien i moren al mateix lloc: al mar dels Sargassos, una regió de l’oceà Atlàntic septentrional, a les illes Bermudes. Aquest peix arriba només a aquell mar concret per reproduir-se, però passa bona part del seu cicle vital fent llargues migracions, que duren anys, per aigües dolces. El cas de l’anguila el va fer servir ahir Gonzalo Delacámara, expert en polítiques i gestió de l’aigua, no només per exemplificar el canvi climàtic (que les posa en perill d’extinció), sinó com a paradigma de la continuïtat de les aigües i la necessitat que les actuacions per afrontar la manca d’aigua i el canvi climàtic que hem d’emprendre tots plegats han de ser actuacions pensades de manera global i no només a curt termini. Delacámara va obrir ahir al matí el V Congrés de l’Aigua, organitzat per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua, que per primer cop se celebra a Tarragona. El congrés arriba en un moment cru per la sequera extrema que vivim, amb els embassaments de les conques internes sota mínims i amb unes mesures de restricció en el consum agrícola, industrial i lúdic de l’aigua que a hores d’ara afecten 6 milions de catalans. La primavera que tot just estrenem no sembla que ajudi a revertir la situació, per la previsible absència de pluges. Sense aigua, en quantitat i en qualitat, no hi ha vida humana. Garantir la seguretat hídrica ha de ser una prioritat, deien els especialistes. Els governants estan prou preparats i convençuts per afrontar-ho?