Festa local

Avui, dimarts de Pasqua, és festa local a Santa Coloma de Farners. Una diada popular que va esdevenir festiva degut a la voluntat del poble. De bon matí els espetecs dels coets desperten petits i grans i conviden a pujar cap a Farners.

Els Cantaires, que aquest any celebren el 120è aniversari de la seva fundació, fan trobada a la plaça i es dirigeixen en cercavila al parc de Sant Salvador per ascendir a la capella per la carretera, pel trencacames o per dreceres més accessibles. Durant la caminada contemplen l’espectacular massa granítica que forma el Rocar. Arribats a l’esplanada de l’ermita, van a missa en record dels que ja han traspassat. Dins l’església canten afinant la veu i demanant a la Verge: “Sigueu nostra protectora, gran regina de Farners.” Acabada la cerimònia religiosa els espera un bon esmorzar de carn a la brasa. La gent que els acompanya poden escollir unir-se a l’àpat, previ pagament del tiquet, o passejar fins al Sot de Penjacans, saltant d’aigua en què a causa de la greu sequera que patim només n’hi baixa un petit rajolí. D’altres prefereixen anar al castell o enfilar-se pel turó del Vent, des d’on es pot contemplar la frondositat de la comarca selvatana. La mainada i pares i mares engrescats es diverteixen amb tot de jocs de cucanya que s’han preparat per a l’ocasió. Hi ha les típiques curses de sacs, trencar l’olla amb els ulls clucs i la competició per la cadira.

Al migdia arriba la tradicional cantada de caramelles. El mestre, Josep Masferrer, les dirigeix amb tota solemnitat i es pot sentir amb veu clara i potent: “Si d’aquí em treien un dia fóra aital el meu sofrir, Pirineu, que d’enyorança no trigaria morir.” Acompanyats de l’orquestra interpreten, entre d’altres, els Sons de Farners, una bonica sardana que descriu el paisatge que ens envolta. És un dia que molta gent es posa a la rotllana per ballar la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.

Mentrestant, ja es tira l’arròs a la cassola, que, un cop cuit, es serveix a tots els comensals que s’han aplegat a l’entorn d’unes llargues taules situades sota l’ombra d’alzines sureres. A l’hora del cafè no poden faltar els cants improvisats i les festives havaneres. Amb la cobla tocant dues sardanes s’acaba aquesta festa de germanor tan nostrada i popular.