Lliçó d’història econòmica

Els mitjans de comunicació mostren una preocupació pel retrocés que pot suposar l’aparició i desenvolupament de la intel·ligència artificial. Tenen les seves raons, ja que aquest fenomen pot suposar l’atur de molts treballadors de la indústria. He pensat aleshores que valdria la pena recordar fets similars que es van resoldre positivament. Soc historiador econòmic i sé de què parlo.

A mitjan segle XIX aparegueren a Catalunya les primeres màquines automàtiques aplicables a la indústria tèxtil. El fet suposà un daltabaix a les plantilles de les empreses d’aquest sector, que era el primer i quasi l’únic de la indústria catalana. Com temien els treballadors, molts d’ells anaren a l’atur, ja que les màquines automàtiques suplien tot sovint el treball dels obrers menys qualificats. Però aviat les coses canviaren, ja que la baixa de la demanda de treballadors no qualificats fou substituïda per una major demanda dels qualificats, o sigui, d’aquells que tenien més coneixements. Aquests eren els encarregats de fer anar les màquines automàtiques, reparar-les, vendre-les i tot allò relacionat amb els nous estris.

En definitiva, l’atur creat per la nova maquinària va ser substituït i augmentat per la nova demanda que suposava la nova maquinària, amb una distinció, la demanda era de treballadors més qualificats.

A nivell dels treballadors de la construcció va passar el mateix. Els obrers que portaven un carretó i que eren anomenats manobres, van desaparèixer i van ser substituïts per mitjans mecànics més avançats.

El moviment de l’economia segueix la mateixa línia: treballadors més qualificats substitueixen els menys qualificats. El conjunt dels treballadors tendeix a créixer, sempre que els nous treballadors que s’incorporin a la feina tinguin més coneixements. La transformació no és fàcil i pot crear un període de dubtes i de mals moments a les empreses i als seus treballadors. Però la història ens diu que necessitem més treballadors qualificats i d’aquí la importància dels cursos de formació professional.

No tinc ni idea de com funciona la intel·ligència artificial. Però els treballadors només podran afegir-se a la nova conjuntura si aprenen de pressa les noves normes.

L’economia moderna i concretament la industrial creix i creixerà en aquest sentit. Un altre canvi que es produeix a hores d’ara, és que les indústries tendeixen a traspassar alguns dels seus sectors a altres empreses, filials o no. D’aquesta manera la formació professional es pot separar de la seva dependència d’una sola empresa amb els problemes i els avantatges que tot això comporta. Avui dia, la indústria d’un país s’ha de mesurar per la suma de les fàbriques que donen un producte final, de les fàbriques que donen un producte intermedi, de la comercialització, dels transport, etc. És una transformació de nivell. Abans distribuíem les empreses entre les que eren industrials, les comercials i les que oferien servei. Ara s’ha d’anar amb compte amb tot el que són estadístiques de la indústria.

Crec que el pes industrial de Catalunya no es redueix. I si no ho fa és degut a aquesta capacitat d’adaptació dels treballadors i de les empreses catalanes, o bé a l’increment d’activitats econòmiques noves que abans tenien un pes mínim, com per exemple la gastronomia.