Anna Grau, Cs km 0

S’observa una coincidència entre el que es cuina en el CIS de Tezanos i el que se sofregeix en totes les altres enquestes que en el món són i en la política espanyola publiquen, sense cap més objectiu que fer bullir l’olla i que si l’encerten l’endevinen. La gran coincidència rau en el fet que la inefable Anna Grau complirà el seu desig i assolirà l’objectiu que s’ha marcat i que ha anunciat sense vergonya. Predica que vol tornar al km 0 de Ciutadans, que sospito que ni ella mateixa sap què vol dir. Però tots els sondejos els hi col·loquen, al km 0. Tots els col·loquen fora de l’Ajuntament. Dels sis regidors que van obtenir amb l’esperpèntic episodi de Manuel Valls de cap de llista, es quedaran amb cap. Tant ells com els seus escindits i reconstituïts, els Valents de la també inefable Eva Parera, faran un zero rodó. Tots cap a casa. A cagar a mar, que deia l’àvia Neus, que en aquest cas és verdadera justícia poètica i no concessió escatològica. Justícia poètica, social i electoral. Són de veritat al km 0 i no pas per parodiar el nu de Rivera en el cartell de la campanya del 2006. Són al km 0 perquè continuen no sent res. Només uns inadaptats a una societat tolerant i acollidora molt per sobre dels seus nivells d’acceptació. Uns inadaptats que han de viure a la contra, sí. Com ho eren el 2006 i per més que el també inefable Arcadi Espada ja em tractés de nazi en aquell moment per parlar d’inadaptats. Inadaptats i inadaptables, com s’ha vist.