Territoris no metropolitans

Les Ter­res de l’Ebre són geogràfica­ment dis­per­ses i les qua­tre comar­ques que les for­men tenen unes carac­terísti­ques pai­satgísti­ques, econòmiques i polítiques molt diver­ses i sovint allu­nya­des. Tant, que ni tan sols hi ha cap o a penes cap alter­na­tiva de trans­port públic que per­meti als paci­ents de l’hos­pi­tal de Móra d’Ebre tras­lla­dar-se al seu hos­pi­tal de referència, el Verge de la Cinta de Tor­tosa, a una cin­quan­tena de quilòmetres, quan hi són deri­vats per rebre trac­ta­ment o fer pro­ves mèdiques o les inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques necessàries. A la ges­tora cul­tu­ral Xènia Gaya no li agrada par­lar de perifèria, però és cons­ci­ent que res no és igual en unes ban­des del país que a les altres, més pobla­des, amb més ser­veis i amb més visi­bi­li­tat. Per això ha creat el Col·lec­tiu Cul­tura, una empresa de les indústries cul­tu­rals amb seu a les Ter­res de l’Ebre que vol dig­ni­fi­car i fer més visi­ble el tei­xit pro­fes­si­o­nal cul­tu­ral “a ter­ri­to­ris no metro­po­li­tans”. La cul­tura no en té, de fron­te­res, encara que sovint una línia men­tal barra el pas a la cul­tura feta des de fora de la metròpoli. Xènia Gaya lidera ara la cre­ació del segell Fes­ti­vals Ter­res de l’Ebre per aglu­ti­nar els fes­ti­vals pro­fes­si­o­nals de les comar­ques del sud (com el Del­te­bre Dansa, A Cel Obert, Del­taC­ham­ber Music Fes­ti­val o l’Eufònic) per “con­tri­buir al desen­vo­lu­pa­ment comu­ni­tari local, ter­ri­to­rial i glo­bal a través de la pro­moció i la pro­fes­si­o­na­lit­zació de la cul­tura”. És la pri­mera ini­ci­a­tiva pri­vada que uneix un ter­ri­tori a través de la cul­tura. I tant de bo aquesta uni­fi­cació ser­veixi també per millo­rar la con­nexió des d’altres sec­tors, com el sani­tari.