mirades
Jordi Grau
Pla, Moll i la defensa de la llengua
No tinc cap dubte de quin va ser el primer llibre que vaig llegir de Josep Pla: Girona, un llibre de records, segurament en una d’aquelles edicions d’una caixa d’estalvis. Ho recordo perquè hi ha algunes coses que m’han quedat a la memòria, que ja se sap que a vegades és traïdora. N’és una la descripció que fa de quan va viure el primer gran xoc de la seva vida: “Anàvem passant el carrer de Pedret quan de sobte Girona se’ns presentà, sobre l’arc de la tartana, amb tota la seva impressionant monumentalitat. Fou com una fuetada.” L’altra, la dels carrers que envolten el col·legi dels Maristes. Les noves generacions ja no l’han vist, però jo encara vaig fer tot el batxillerat a l’edifici del carrer Claveria. Ell en va ser expulsat i no va ser pas el darrer.
Llegir Pla sempre enganxa i l’Obra completa no te l’acabes. En els darrers temps s’han publicat llibres que ens l’expliquen amb les seves pròpies paraules. En destaco La vida lenta. Notes per a tres diaris, però tots són interessants, especialment els dedicats a l’interès de Pla pel periodista ganxó Gaziel, per Jaume Vicens Vives i les cartes amb Joan Estelrich. En espera de la biografia que s’espera com a definitiva, en què treballa Xavier Pla, val molt la pena estar atent a qualsevol novetat, i n’hi ha moltes, gràcies a la Càtedra Josep Pla, que dirigeix en Xavier, i la Fundació Josep Pla, que dirigeix Francesc Montero.
Ara hi ha dues grans novetats. El web digital joseppladigital.cat, que recull 6.243 articles publicats en diaris catalans, espanyols, italians i francesos per Josep Pla (n’hi haurà més, ja localitzats), i el llibre editat per Destino Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979, que recull la relació que van tenir l’escriptor palafrugellenc i Francesc de B. Moll, en una edició a càrrec de Josefina Salord.
El web digital ho permet trobar tot de l’activitat periodística de Pla i les curiositats, com que les persones més anomenades són Alejandro Lerroux –el demagog anticlerical conegut com “l’emperador del Paral·lel”–, Hitler durant els anys quaranta i cinquanta i JFK als seixanta. I el llibre permet descobrir el respecte i l’admiració de Pla per l’obra del lingüista i filòleg menorquí, col·laborador de mossèn Alcover, l’apòstol de la llengua, que va treballar fins a veure editats els deu volums del Diccionari català-valencià-balear. Les 46 cartes intercanviades publicades revelen la defensa de Pla per la feina de Moll i fins i tot s’editen les cartes entre Pla i l’amerenc Josep Maria de Porcioles, en què queda clar que Pla va aconseguir diners per finançar part de l’obra de l’alcalde de Barcelona. El llibre recull també els escrits de Pla sobre Moll, inclòs l’Homenot, i els escrits de Moll dedicats a l’escriptor.