Dones cultes de Farners
La setmana passada, a la Universitat de Girona i dirigida per la Dra. M. Lluïsa Faxedas, una jove colomenca molt brillant va llegir la tesi doctoral. Es diu Isabel Fontbona i a més d’artista internacional és culturista (devia ser durant una llarga sessió de lifting weights que va pensar el títol, més aviat estiradet: “Flexing muscles. L’ambigüitat de gènere en el bodybuilding, entre la pràctica esportiva i l’exploració artística”). Què, una mica d’etimologia? Del verb llatí colo (cultivar) neixen els termes cultura i culturisme. La cultura és fer llucar pensament i humanisme d’un terreny abans infèrtil. Aparentment, del culturisme només en creixen protuberàncies musculoses que s’inflen com carbassons sota la pell i s’arraïmen al ventre, esquena, braços i cames. Tanmateix, en el culturisme hi ha cultura. La llicenciada Fontbona ho demostrarà. Amb una exposició ordenada pulcrament, exhaustiva en la documentació i audaç en el criteri, ens informa d’aquesta pràctica des que va néixer a finals del XVIII amb Eugen Sandow (àvid d’imitar amb el seu cos les escultures clàssiques) i Abbye Stockton (1917-2006), una de les primeres dones bodybuilders més enllà de les pràctiques circenses. A partir d’ella i d’altres que la van seguir, la dona “fa un gest cap a la colonització [ep, etimologia!] d’un terreny que havia estat concedit al domini masculí”. Segons Fontbona, el bodybuilding és una oportunitat que se li presenta, a la dona, “de construir-se a si mateixa des de la transgressió, des de la subversió, sortint de l’esfera considerada apropiadament femenina”. No et tanquis en banda, lector, si el tema no t’interessa o no el veus clar. Creu-me: la lectura d’aquesta tesi és una delícia perquè combina sociologia, antropologia, etologia i refinats sobrefils metafòrics (“cossos metàl·lics”, “robusta musculatura bombejada de sang”, “pòsit dotat d’ironia i ambigüitat [el cos de les drags])”... Una tesi que sense dubte serà publicada també pel seu contingut feminista i les referències a la ideologia wokista. Té punts discutibles? Segurament. Però és que llegir una tesi és això: defensar una proposició davant d’un tribunal acadèmic que te la qüestionarà. I amb el llibre publicat, la societat també hi dirà la seva. El treball de la Dra. Fontbona és clar, honest, erudit i argumentat? Sí? Doncs hi afegeixo un cum laude!
