Més dependents
Les situacions particulars o col·lectives a vegades fan replantejar si vivim en una societat pensada i governada realment per als ciutadans. A les comarques gironines hi ha uns 16.000 beneficiaris de la llei de la dependència, que en moltes ocasions tenen la sort de comptar amb familiars que se’n fan càrrec. Desconec quantes situacions es produeixen de casos que podrien ser posats com a exemple de necessitat de millora, però en conec un que crec que es mereix una reflexió. M’explica una persona resident a les comarques gironines que està desesperada. Està cuidant des de fa més de dos anys la seva mare, va optar per tenir-la a casa seva i no en una residència i a partir d’aquí tot ha estat una cursa d’obstacles. La mare ha obtingut un grau de dependència que li ha permès amb molt d’esforç i paciència que li acabessin concedint un petit ajut, però és una suma molt considerable el que ha de pagar a una cuidadora i el que ha destinat a convertir l’espai en adaptable. La sorpresa ha estat també a l’hora de fer la declaració de renda. Amb la petita puja de pensió ara el que ingressa la persona afectada sobrepassa per poc els 8.000 euros anuals i això comporta, segons els han informat, que en el seu cas no hi hagi cap possibilitat de desgravació per al fill que se’n fa càrrec. Em pregunto per què no s’afavoreix que les persones grans puguin continuar a casa seva amb més ajuts i incentius. L’envelliment de la població és un fenomen progressiu i posa al descobert moltes mancances i dèficits de prestacions socials. Cal reclamar una atenció adequada per a les persones de més edat, que es mereixen la nostra atenció i un retorn de tot l’esforç que han fet durant tota una vida. No pot ser que a molts se’ls aparqui i no tinguin els ajuts necessaris, ni ells ni els seus familiars per poder passar la darrera etapa de manera digna. “No són els anys de la teva vida els que compten, és la vida en els teus anys.” Aquesta frase de l’expresident dels Estats Units Abraham Lincoln s’hauria de convertir en pràctica. Si volem que la vida als anys compti cal tenir prou recursos i poder anar celebrant aniversaris tranquils, pensant que si en algun moment no ens podem valdre almenys disposarem d’una pla d’atenció que ens faci una mica menys dependents.