Les temperatures elevadíssimes i la sequera ens fan plantejar moltes coses sobre l’esdevenidor que ens espera. Entre les conclusions a què arribem és que ens cal reconnectar amb el nostre entorn més immediat, canviar alguns hàbits i abandonar el consumisme de la globalització per retornar al gaudi de viure en harmonia amb paisatge, tradicions o productes. Comprar més local, més de temporada i a comerços de proximitat és una de les recomanacions que ens imposem quan prenem consciència del món que ens arriba. En aquest context, hem d’admetre que viure a Girona ens ho posa tot una mica més fàcil. Una ciutat de dimensió humana, amb una llarga tradició comercial i una proximitat a un entorn rural que facilita l’arribada de productes de qualitat a través d’aquesta meravellosa invenció que són els mercats. Segur que aquest és el camí.

Però les ciutats són, sobretot, la seva ànima i la seva personalitat. Al cap i a la fi, de productes bons i de ciutats boniques, el nostre país en té molts. Però allò que fa que un indret sigui genuí, que en reconeguem el seu caràcter i li escoltem la veu pròpia que ens parla a través dels segles, això és irrepetible. I Girona, sense ser perfecte, és una de les ciutats on poder construir un projecte de vida que reconnecti amb l’entorn, que et reconciliï amb les generacions precedents i asseguri el futur a les generacions que vindran.

Saber explicar això als turistes que aquest estiu ens visiten és una de les claus perquè Girona tingui una relació profitosa i harmoniosa amb el sector turístic. Podem oferir molts bons establiments —restaurants, botigues, hotels de màxima qualitat, bons equipaments culturals–, però hi ha un aspecte immaterial del turisme que hem de cuidar molt. És un aspecte delicat i fràgil, però és únic i és reconeixible, i és el que protegeix ciutats delicades com la nostra dels efectes indesitjats de la globalització turística. Estimar i fer estimar la nostra ciutat és més important que la cartellera d’activitats amb què pensem atraure visitants. Ho dic com a gironina, però també com a turista: només quan visites una ciutat que té ànima, on viu gent que se l’estima i la sap fer estimar, tens ganes de tornar-hi i de viure-hi.