El sant feliç

Aquests dies hi ha rebom­bori a Vila­franca del Penedès perquè l’artista local Foix Cer­vera ha pin­tat el patró, sant Fèlix, en banya­dor, sobre unes roques, “feliç (d’aquí ve el nom) i de vacan­ces a Menorca”, ha dit. Això sí, con­serva la palma de màrtir a la mà esquerra. Aquesta imatge és l’estampa que, cada any, els admi­nis­tra­dors de la festa major encar­re­guen a un artista. L’objec­tiu és fer-ne repro­duc­ci­ons que es venen per recap­tar diners per a la festa i, a més, il·lus­trar els ele­ments litúrgics habi­tu­als lli­gats a la festa. La parròquia de Santa Maria ja ha fet saber que no accepta aquesta imatge per il·lus­trar els ele­ments de la part litúrgica, i s’ha hagut de bus­car una imatge alter­na­tiva. Men­tres­tant, ja han sor­tit a les xar­xes els que acu­sen Foix Cer­vera de plagi, ja que la peça, on el sant llu­eix un cap con­ver­tit en un gran cen­tre flo­ral, recorda les pro­pos­tes artísti­ques d’Ethan Mur­row, ple­nes de per­so­nat­ges mas­cu­lins amb caps flo­rits.

A mi l’estampa com a pro­posta artística ja m’agrada, però he de con­fes­sar que no em diu res de sant Fèlix, el màrtir que després de mort va fer ploure en una Vila­franca empo­brida per la sequera. Ara que la història es repe­teix, optem pel sant feliç. Només una reflexió: diríeu el mateix si s’hagués pin­tat la mare de Déu en biquini?