Fets, no paraules

Fets i no paraules. És el que ha exigit el president Puigdemont dels socialistes per donar els seus vots a Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Fets palpables: el reconeixement del català com a llengua oficial al Parlament europeu. Que lluny que queda el Cata què que el mateix Puigdemont va escriure dècades enrere explicant que ningú a Europa sabia res de Catalunya i no sabien què era el català. Precisament, aquest mateix estiu una persona m’explicava com havien al·lucinat uns joves francesos i italians quan van saber que a Catalunya es parlava una llengua diferent de l’espanyol. “Com de diferent?”, van dir. “Tan diferent com que són diferents llengües.” En català “em dic Neus” i en espanyol “me llamo Neus”. No s’ho podien creure... Tota la vida havien pensat que a Catalunya es parlava espanyol. I se’n parla.

I ara al Parlament europeu es parlarà català i això no vol dir que es deixi de parlar espanyol. Vol dir que es parlarà espanyol, i anglès i francès, i també es podrà parlar català, i basc i gallec. I quin problema hi ha? Cap! Tot són avantatges.

Més gent tindrà l’oportunitat de conèixer l’existència d’unes llengües que són la base d’unes cultures diferents de l’espanyola. Fets, no paraules. Campanya de José Montilla, any 2006. Records!