A la tres
‘Tontos del cul’
“Rubiales passarà a la història com el president que li va robar un petó a una futbolista i l’individu que li va robar a l’equip campió del món el seu moment de glòria
En aquest moment de la pel·lícula, només el masclista recalcitrant de manual és incapaç de reprovar l’ofensiu petó als morros que el president de la Federació Espanyola de Futbol (FEF), Luis Rubiales, li va clavar a la jugadora de la selecció espanyola Jenni Hermoso durant l’entrega de trofeus del mundial femení. No es tractaria ara de convertir aquest personatge en el pare del masclisme, el braç executor d’un patriarcat secular o el paradigma de l’assetjament sexual en el món laboral. Però és necessari desmarcar el seu comportament, per condemnable, de la coartada fàcil de les emocions, els excessos i la irracionalitat que habitualment acompanya el món del futbol.
El petó de Rubiales, efectivament, està fora de lloc, però és que el mateix Rubiales està fora de lloc. Perquè no és admissible que una persona que ocupa un càrrec de responsabilitat, com és el de president del futbol espanyol, no entengui des del minut zero quin és el seu lloc i quins els límits, que no tingui interioritzat que el seu comportament, el respecte i l’educació són innegociables i han d’estar a l’altura d’aquesta responsabilitat, lluny del hooliganisme i l’absència de filtre que ha exhibit també abans i després d’aquest episodi. I tampoc és acceptable que el càrrec no exigeixi com a requisit la intel·ligència necessària per discernir quan s’ha comès un error que cal rectificar sense falses excuses, i per elevar el discurs per sobre del llenguatge primari i vomitiu que li hem sentit a Rubiales en la seva primera reacció a la crítica. Una exhibició dialèctica perfectament alineada amb els gestos testosterònics que va etzibar des de la llotja de l’estadi.
Tot això, malgrat els seus intents per conservar el mòmio, li acabarà costant el càrrec, perquè és l’única sortida assumible per una societat que pretén superar el masclisme i la discriminació de la dona, i també perquè el futbol espanyol i fins i tot l’Estat necessiten deixar anar llast. Rubiales passarà a la història com el president que li va robar a una futbolista un petó i a una selecció campiona del món el seu moment de glòria.
