Força d’ordre

El 2021, vaig treure un llibre sobre el racisme que va començar amb un fet real que va tenir lloc a Sant Feliu Sasserra, al Bages, el mes de juny de l’any anterior: sis mossos van insultar i escopir a un jove africà, en Wubi, quan va sortir d’un edifici durant un desnonament. En Wubi va provar de fugir, però el van agafar i li van donar puntades de peu amb els insults habituals: “negre de merda”, “mico”, etc. Un d’ells fins i tot va dir una cosa força original: “Soy racista”, una autoconfessió que els racistes no solen fer. Ara resulta que el Departament d’Interior els ha expulsat del cos i hauran de pagar 80.000 euros a en Wubi. És cert que aquests policies emèrits no aniran a la presó (els hauria tocat entre 4 i 6 anys) però si es té en compte que als policies que delinqueixen gairebé mai no els passa res –de vegades sembla que els mateixos ministres i consellers d’Interior els tinguin por–, la decisió presa per Joan Ignasi Elena ha estat tan inusual com necessària. A més a més, l’Audiència de Barcelona –malgrat els recursos interposats per l’Estat espanyol!– ha anunciat que 5 agents de la Policia espanyola aniran a judici per haver tret un ull al Roger Español, l’1-O. Potser tots cinc sortiran del jutjat sense càrrecs, però com en el cas d’en Wubi, es tracta d’una petita victòria per a la societat civil perquè així les forces d’ordre públic han rebut dos petits avisos que la seva feina no consisteix a apallissar africans o disparar bales de goma a les cares dels ciutadans. A Anglaterra la situació policíaca també és greu: una amiga hi té una cosina que ha dimitit del cos de detectius londinenc perquè els seus companys de feina s’embutxacaven objectes de valor de les escenes dels crims i no investigaven assassinats si la víctima era un immigrant il·legal. I els seus superiors feien l’orni. Aquí, si més no, la policia no arriba a aquests extrems. Em sembla, vaja.