En Maurici, el pagès murri

En els darrers articles ha sortit citada la figura de Maurici Duran Garcia en qualitat de president del Girona FC. Ara per a molta gent és un desconegut, però en Maurici va ser tot un personatge. Va ser procurador a les Corts franquistes –ara en diem diputat–, va tenir una presència constant en els mitjans de comunicació durant dècades i també va presidir el Banyoles i el Girona durant molts anys; en el primer cas, amb la inauguració del camp municipal i la creació del Torneig de l’Estany.

En Maurici era fill de pagesos i, per tant, pagès. Havia nascut a Camós, a l’actual Pla de l’Estany, el 1927. Ja de gran, es va traslladar a Salt, on va morir el 1998. Va ser un pagès, que ho semblava i se’n vantava per l’herència familiar, però aviat es va buscar la vida lluny de la terra. Era un gran comunicador, coneixia els costums rurals i els sabia explicar. Sempre va tenir bons padrins a Banyoles, i durant molts anys, quan va començar els seus programes radiofònics, Nutrex en va ser un dels patrocinadors. Remenava pertot i es va fer molt i molt popular.

El vaig conèixer pel seu programa radiofònic a La Voz de Gerona, emissora dels sindicats que va començar a emetre a Girona l’any 1965. I un programa molt popular i esperat era el que feia Maurici Duran sobre el món dels pagesos, els preus del bestiar i de diversos productes segons els mercats, recomanacions en funció de l’època de l’any i moltes coses més. Però s’esperava el seu comentari, Fem petar la xerrada, com va titular un dels seus llibres. També va escriure Camós, i Adeu als pagesos. En Maurici era divertit, planer i tenia un humor corrosiu, que no agradava gaire als homes de la dictadura. Es comentava que se li havia censurat més d’una vegada algun tros del comentari, si més no així s’assegurava en els rumors que corrien per Girona. També va col·laborar amb Ràdio Popular de Figueres, Ràdio Girona, Ràdio Olot, Ràdio Costa Brava i Ràdio Banyoles.

El vaig conèixer quan, anys després, va deixar “la sindical” i va fitxar per Ràdio Girona. Allà, amb la sintonia de L’hereu Riera, presentava els divendres La pagesia, de gran èxit i amb la veu del locutor Josep Maria Amargant. En Maurici era alegre, divertit i càustic quan calia. Com va escriure Josep Oliveres en el blog Xisca de Gardi, “més que portar un rem, va decidir sembrar paraules”. El 1971, Duran s’havia aliat amb Josep Botanch, un cassanenc que venia de la Falange, i van decidir presentar-se a les eleccions a les Corts pel terç familiar contra els candidats oficials, els que sempre guanyaven. Era la tardor del 1971 i la dictadura era forta. Els candidats oficialistes eren dos homes llavors del règim, potents, Julián Arenas i Fabián Estapé, home de López Rodó i, després, rector de la UB. Van fer campanya pels pobles, amb Xavi Agustí ajudant-hi, i la seva gran popularitat va fer que guanyessin. Eren com de l’oposició. Va ser procurador fins al juny del 1977, quan es van fer l’harakiri que va permetre les primeres eleccions. En Maurici va intentar continuar en política i el 1977 va ser el número 2 per Girona de la Lliga, amb una llista que encapçalava Josep Maria Figueras. No va sortir i va dir adeu a la política.